Ella i la nit
Espurnes de llum entre les encletxes d’un dia qualsevol
Es ella qui camina, es ella qui somnia
Es ella qui es beu la vida a glops amargs de confusió i desànim
Es ella qui intenta esbrinar entre les boires,
Entre les espurnes de llum
Un camí diferent...
I cau la rosada de nou i es fon el dia amb el foc del desesper
I de nou la nit l’abraça amb el seu fatídic somriure,
Es el seu únic amant.
L’embolcalla amb llençols de seda
Amb tímids reflexos de lluna l’enamora.
I ella s’adorm confiada entre el seus braços...
La nit es massa forta, massa cruel, massa dolça.
[img]C:\Mis%20documentos\Mis%20imágenes\en_la.jpg[\img][/img]
Ella i la nit
- Avellaneda
- Forista Legendario
- Mensajes: 6433
- Registrado: 07 Mar 2003, 18:02
- Ubicación: En Tierra